TREBALLEM LES EMOCIONS A L'AULA AMB EL CONTE : MARGARITA, LA TORTUGA VALENTA!! ( 1ª PART)

La història de la "Margarita, la Tortuga valenta!", va sorgir a partir d'un treball pràctic quevam haver de realitzar al mòdul d'habilitats socials. Es tractava, doncs, de que entre 4 o 5 persones, i a partir d'unes emocions ( ira, por, alegria, tristesa...), ens inventéssim, cada una de nosaltres, una part de la història on hi féssim constar una emoció, i la resta de companyes havia de seguir el fil de la història amb una nova aportació.
La història de la Tortuga Margarita, és una bonica història que ens ajudarà a treballar les emocions amb els infants, a més d'ensenyar-los elvertader significat de l'amistat, i que a la vegada els divertirà.

Us animo a que proveu a inventar-vos una història o un conte per explicar als més petits de casa.

Aquí us deixo una mostra de com va quedar la nostra història.
Espero que la disfruteu tant o més del que ho vam fer nosaltres.

MARGARITA, LA TORTUGA VALENTA!!!

Hi havia una vegada, una tortuga que es deia Margarita, que començava el seu primer dia de col.legi. La petita tortugueta estava molt nerviosa, perquè no sabia el que es trobaria ni si faria nous amics.

Quan va entrar a la seva nova classe, va veure molts animalets de diferents espècies ( lleons, gossos, girafes...) i no sabia a quina cadira asseure's. De sobte, va veure una cadira on no hi havia ningú i es va asseure, però quan va girar el cap per mirar al costat de quin company li havia tocat asseure's... es va trobar amb la cara d'un lleó que semblava molt fort i ferotge i li va fer por, però no li va quedar més remei que asseure's en aquell lloc perquè ja no hi havia cap cadira buida.

 

 

Un cop va començar la classe, la senyoreta, una bonica papallona de mil colors, va demanar a la tortugueta que sortís a la pissarra per presentar-se, però a la tortugueta li feia molta vergonya parlar davant de tota la classe perquè tenia por de posar-se nerviosa i que no li sortissin les paraules.

Llavors, la senyoreta, al veure que la tortuga Margarita tremolava com una fulla, li va dir al lleó que sortís ell a la pissarra i es presentés als seus nous companys de classe.

El els va explicar que es deia "Aladí" i que estava molt content de començar a l'escola. Va explicar als seus companys que ell vivia a la selva, on hi habitaven molts animals diferents. Allà eren molt feliços i es passaven el dia jugant els uns  amb els altres.

Quan la tortugueta va veure que el lleó havia sortit tant decidit a la pissarra i els seus companys i companyes l'havien aplaudit tant per la seva presentació, es va aixecar de la cadira fent-se la valenta, però tremolant com un flam perquè estava molt nerviosa.

Però just en aquell moment, al veure que tenia a tots els seus companys allà al davant i que tots la miraven fixament, la por i la vergonya es van apoderar d'ella. Les seves petites potetes van començar a tremolar, suava, se sentia marejada... Era incapaç d'aguantar el pes de la seva closca de color marró.

Pensava que cauria a terra en qualsevol moment, allà, davant de tothom. Sempre li passava quan començava en una escola nova o havia de fer nous amics.

La Margarita, sempre havia somiat amb ser una gran actriu de teatre o una gran política. Molt sovint s'imaginava que estava davant de molta gent i podia donar grans discursos sense tenir por ni vergonya.

Aquest somni la feia realment feliç!

La senyoreta, en veure-la tant nerviosa i que estava a punt d'amagar el cap dins la seva bonica closca, se li va apropar volant i va embolcallar-la dins les seves ales. En aquell moment, la Margarita, va creure que estava somiant dins d'aquell ventall de colors.

La senyoreta va fregar-li, amb la punta d'una ala, el front i li va dir fluixet: "Les meves ales tenen una pols màgica! Ara ja pots parlar tranquil.la davant dels teus nous companys que a tots els encantarà la teva història!".

La Margarita estava tant fascinada que es sentia molt feliç i animada.

Ara sí que podria parlar sense por!

 Va agafar aire profundament i va dir: "Jo sóc la Margarita i visc en un corall a l'Oceà Pacífic, que és l'oceà més gran del món! Sóc molt bona nedadora i la meva closca és màgica; canvia de color si s'escalfa molt i també em serveix d'amagatall si em creuo amb algun tauró! ".

 Dit això, es va amagar dins la seva closca i els companys, que l'havien estat escoltant amb la boca oberta, van començar a aplaudir-la molt fort! Ella, tota tímida, va treure la punteta del nas per la closca, va mirar cap a un costat i després cap a l'altre, i en veure els somriures dels seus companys va fer un sospir i es va posar a riure amb ells.

Quina alegria, per fi ho havia aconseguit!

Després d'ella, es van anar presentant la resta de companys i van explicar coses com que en Pep, un conill de color blanc i pelut, tenia dotze germans, o la Makena, una elefanta africana, que explicava que la seva mare era tan alta que li feia ombra amb el seu cos perquè ella no es cremés la pell a l'estiu. O la Tay, una petita i preciosa colibrí que bategava les seves ales tan ràpid que era impossible veure-les.

 La Tay va ser la primera en apropar-se a la Margarita per felicitar-la per la seva presentació. un cop van haver acabat les classes i de seguida es van fer molt amigues.

La Margarita mai havia sentit tanta felicitat!

 La resta del dia el va passar sense poder treure's el somriure de la seva carona.

Tenia els ulls grans i ben oberts per no perdre's res del que passava al seu voltant.

S'estava divertint molt a classe i estava aprenent moltes coses noves.

Quan va acabar el dia a l'escola, només tenia ganes d'arribar a casa i veure a la seva mare per explicar-li com de feliç se sentia.

Abans de marxar a l'escola, la mare li havia dit que devia deixar la vergonya a casa. Que sigués ella mateixa i que així els seus companys i professors veurien lo especial que era.

Un cop va arribar a casa es va treure la motxilla i va córrer a abraçar la mare.

Estava tan emocionada que va a començar a parlar i parlar tan ràpid que la seva mare no entenia res del que la Margarita li explicava. La mare li va demanar que es tranquil.litzés, que respirés profundament i que comences de nou, molt a poc a poc.

Li va explicar com de nerviosa se sentia a l'hora de la presentació, lo valent que havia estat el lleó, la pols màgica de les ales de la senyoreta papallona, com havia conegut a la Tay, la seva nova millor amiga... I així, va estar hores i hores parlant sense parar. No volia que la seva mare es perdés cap detall de totes les històries que li havien passat al llarg del dia.

Un cop va arribar la nit, la Margarita es va posar al llit i es va posar molt trista per no haver pogut compartir aquell dia amb el seu pare, ja que ell s'havia quedat a l'Oceà Pacífic.

Aquella nit, a la Margarita li va costar molt adormir-se. No deixava de pensar en lo lluny que estava el seu pare, una gran tortuga amb una closca molt gran i d'un color verdós molt bonic, on la Margarita havia pujat infinitat de vegades per jugar amb el seu pare. Però al mateix temps, se sentia molt alegre i plena de felicitat per tot el que havia passat aquell dia, així que... a poc a poc... la Margarita va entrar en un magnífic i profund somni.

- Tay...Tay...Tay...

RING!!! RING!!! RING!!!  El despertador va sobresaltar la Margarita, que es va despertat del dolç somni que estava tenint.

Va saltar del llit el més ràpid que va poder. Es va rentar la cara i les seves petites dentetes i va anar a esmorzar ràpidament. Només tenia ganes d'arribar a l'escola i explicar-li a la seva amiga Tay el somni que havia tingut.

Es va posar la seva bonica motxilla de colors sobre la closca, es va acomiadar de la mare amb un petó a la galta i una forta abraçada, demostrant-li tot l'amor que sentia per ella, i va sortir corrents de casa direcció a l'escola.

Al contrari del dia següent, aquell matí la Margarita tenia moltes ganes d'arribar a l'escola.
Un cop va haver arribat va córrer a buscar la Tay, la seva gran amiga.

- Bon dia!-, va dir la Margarita a la Tay. - Avui he tingut un somni molt bonic, però em sento una mica trista, perquè he somiat amb el meu pare-.

- Ah si?-, va dir la Tay-. No sabia que en tenies de pare!.