MARGARITA, LA TORTUGA VALENTA!! (2ª PART)
- Sí-, va contestar la Margarita. El meu pare és una gran tortuga de color verd marí. Però la seva closca no és verda, només la seva pell. Pesa 200 quilos i és un gran nedador, el millor de totes les tortugues que conec. Sempre recordo quan em portava sobre la seva closca i nedàvem i nedàvem per l'oceà, sense aturar-nos, fins que arribàvem a una platja molt bonica on jugàvem i preníem el sol al costat de les nostres amigues les foques.
Es sentia tant feliç en aquells moments... que hagués aturat el temps si hagués pogut.La Tay l'escoltava amb sorpresa.
- I què va passar, Margarita?-, va preguntar la tay. On és ara el teu pare?
- El meu pare treballa molt. És el millor guia balener del món! Treballa per les balenes, les reines de l'oceà. Has vist mai una balena? Són gegants! Però no fan gens de por, estan sempre cantant, fent bromes i salts! -, li va respondre la Margarita.
- Les balenes no saben estar-se quietes. Passen l'estiu a les fredes aigües del Canadà, però quan arriba l'hiven, fa tant de fred que l'aigua es glaça i en aigües tan fredes no poden néixer les seves cries, així que quan això passa, el meu pare les guia ràpidament cap a llocs més càlids perquè puguin tenir les seves cries.A l'oceà hi ha unes carreteres que es diuen corrents marins. El meu pare els coneix tots i sap orientar-se molt bé. Sempre sap on és el nord, per això no es perd mai. Per aquests corrents travessen mig món fins a Mèxic!
El meu pare no es cansa mai i les balenes tampoc. Quan arriben al seu destí, es posen tan contentes que no paren de donar cops a l'aigua amb les seves cues gegants, canten sense parar, fan salts mortals i llencen aigua pel nas! Saps que tenen el nas sobre el cap? Semblen volcans!
El meu pare sempre m'explica mil històries d'aquests llargs viatges amb les balenes.
Com són tant trapelles i només pensen en jugar... necessiten tortugues perquè les guiïn, sinó es perdrien al mig de l'oceà.
En sentir aquestes paraules, la Tay va sentir molta tristesa per la seva nova amiga. Per un moment, es va sentir molt afortunada de tenir el seu pare, cada dia, al seu costat, i per això es va acostar a la Margarita i la va abraçar amb totes les seves forces i li va dir:
- Tens un gran pare i t'has de sentir orgullosa d'ell. Però pensa que no estàs sola, ara i per sempre em tens a mi!
Aquell dia la Margarita va somriure al recordar al seu pare. Ell, li havia ensenyat que per amor un pare fa el que sigui necessari per cuidar de la seva família. Després, va obrir la seva llibreta on havia dibuixat un petit calendari i va començar a comptar els dies que faltaven perquè el seu pare tornés a casa.
- 1, 2 3, 4...9...-, anava dient amb veu alta la Margarita.
Llavors, la senyoreta papallona es va adonar que la Margarita estava distreta i amb un somriure dolç li va dir:
- Margarita, crec que estàs una mica despistada avui, no? Què estàs comptant?
I la Margarita li va respondre:
- Senyoreta, conto els dies que falten perquè el meu pare torni a casa.
A la senyoreta se li van omplir els ulls de llàgrimes en veure-la tant contenta parlar del seu pare, i va dir en veu alta perquè tota la classe la sentir:
- Què us sembla si un dia porteu als vostres pares a l'escola perquè ens parlin dels seus oficis?
I la classe sencera va crida: - SÍIIIIII!
I van anar passant els dies... les setmanes... els mesos, i la Margarita cada dia anava posant una X al seu calendari i restant els dies que faltaven per veure el seu estimat pare.
Un bon dia, al acabar l'escola, va agafar el camí de tornada a casa com feia cada tarda.
Aquella tarda estava una mica trista perquè s'havia enfadat amb la Tay perquè no l'havia deixat jugar amb ella.
Però al arribar a casa.... SORPRESAAAAA!!! El seu pare havia avançat dos setmanes el seu viatge de tornada a casa i la Margarita al veure'l es va quedar ben sorpresa. Es va quedar quieta davant la porta... es va fregar els ulls una... dues... tres vegades... es pensava que estava somiant.
Llavors el seu pare, en veure-la allà parada li va dir:
- Margarita, que no vens a donar-li una forta abraçada al teu estimat pare?
La Margarita va llençar la motxilla al terra i va córrer als braços del seu pare. Estava tant contenta que dels seus petits ulls van començar a caure llàgrimes d'alegria.La Margarita estava boja de contenta, encarar no es creia que el seu pare, una enorme tortuga que es deia Gastón, fos allà. Que hagués avançat la seva tornada dues setmanes, i ara el tingués allà davant per poder-li explicar totes les coses que li havien passat des de que ell havia marxat per treballar de guia balener.
La petita Margarita no parava de pujar i baixar de la gran closca del seu pare, de cantar i de donar voltes al seu voltant. En aquell moment es sentia la tortugueta més feliç del món.
Quan la Margarita es va tranquil.litzar, es van asseure tots a la taula per parlar i explicar tot el que els havia succeït en aquell temps.
La Margarita va començar explicant com havia estat el seu primer dia d'escola, que havia fet grans amics, però en especial la seva gran amiga Tay i que tenia una senyoreta que tenia les ales plenes de pols màgica!...
El seu pare estava fascinat amb tot el que li havia succeït a la seva petita Margarita. No podia deixar de mirar-la i veure lo feliç que era.
Després, el pare, li va començar a explicar com havia estat aquell últim viatge tan llarg per a ell. Les balenes tan boniques que havia conegut, els llocs tan fantàstics que havia visitat, però de sobte... El pare es va posar una mica trist... i els va explicar com un dia molt assolellat i molt fred, alhora, es van trobar amb un enorme tauró i la por que van passar en aquell moment.
- Ohhhhh....-, va dir la Margarita.
El seu pare la va tranquil.litzar, i li va dir que era un tauró bo que només volia jugar una estona amb ells.La Margarita en aquell moment es va posar a pensar en lo felç que era. Estava desitjant que arribés l'endemà per poder-li dir a la senyoreta que el seu pare havia tornat del seu llarg viatge i que aniria a l'escola a explicar el seu ofici.
Però la veritat era que aquell dia en Gastón va tenir sort de trobar-se un tauró bó; d'altres amics i familiars d'ell no havien tingut tanta sort i havien mort, en les seves travessies, en mans d'altres taurons o dels humans que volien les seves closques i les seves pells.
En Gastón, al igual que la Margarita, no entenien per quin motiu eren tant valuoses per ells. De fet, elles estaven al mar molt abans que la resta d'habitants dels oceant, però desgraciadament cada vegada eren menys.
De tota manera en Gastón es sentia molt feliç i molt afortunat d'estar altre cop a casa amb la seva família, ja que d'altres tortugues marines no podien dir el mateix. Moltes morien al néixer, a mans d'ocells o d'altres peixos i d'altres no arribaven a néixer, ja que els humans agafaven els ous que les mares havien deixat amb molta cura a les platges perquè les seves cries neixessin.Aquella nit, la Margarita va somiar amb la seva àvia. D'ençà que s'havia jubulat, vivia en una illa on sempre feia molt bon temps, així que la seva salut no corria cap perill. No estava pas malalta, però ja no estava tant forta com anys endarrere. Aquell mateix any, havia fet 90 anys, i ho van celebrar tots junts a l'illa Secreta.
La Margarita se l'estimava moltíssim a l'àvia; era molt atenta amb ella, sempre la feia riure molt i li explicava llargues històries que la meravellaven infinitament. En sabia molt l'àvia de la Margarita d'explicar històries.
Quan, temps endarrere, la Margarita havia sortit de l'ou, a la platja, l'àvia l'esperava amagada dins l'aigua, molt aprop.
Al matí, es va despertat i d'un salt es va aixecar per anar corrents a l'escola. No podia esperar el moment d'explicar-li a la Tay la gran notícia, però li va fer molta pena haver de separar-se del seu pare durant el dia.
- Estaré aquí quan tornis de l'escola, t'ho prometo!-, li va dir el seu pare amb una veu dolça en veure que no es decidia a marxar. La Margarita li va fer una gran abraçada i se'n va anar cap a l'escola ben feliç.
De camí, imaginava la cara que posaria la Tay al explicar-li que el seu pare havia tornat a casa, que li podria presentar i podria escoltar les seves grans històries com feia ella. Imaginava com seria el dia dels "oficis dels pares", com els seus companys es quedarien bocabadats en veure com de gran era el seu pare...
L'imaginava explicant les seves grans aventures com a tortuga balenera. Imaginava la senyoreta papallona felicitant-la i dient-li que el seu pare era molt valent...
Però el que més imaginava, era arribar a casa totes les tardes després de l'escola i tenir a
l seu pare i a la seva mare esperant-la a la porta de casa i poder-los abraçar.
I des d'aquell dia, el pare de la Margarita ja no va marxar mai més i la família de tortugues va ser molt feliç.
F I
